QUÈ DIRIA SI ET PARLÉS

Deu contes a l'ombra d'un monstre

Deu contes que parlen en nom de deu personatges, amb deu personalitats diferents i deu situacions i circumstàncies diverses, però amb un mateix denominador comú: un monstre a l’ombra. Un monstre que els torna vulnerables al món que els envolta; una penombra que els persegueix i que arrosseguen. Un recull d’històries i il·lustracions que volen explicar una de moltes mirades al món.

el-so-del-silenci
temps-fugit
 un-mon-encantador
perfeccio

EL SO DEL SILENCI

"Cada diumenge al matí hi havia mercat a l’alegre Vila Xerraire. Tots els vilatans tenien per costum passejar-s’hi, compraven el que els hi feia falta, tafanejaven i sobretot practicaven el seu esport oficial: xerrar. Entre tota la multitud, la discreta Gal·la s’agafava ben fort de la mà dels seus pares, amb els ulls ben oberts, buscant alguna cosa especial per comprar..."

TEMPS FUGIT

"Uns valents porticons entreoberts deixen pas a una petita escletxa on la llum dels fanals s’escola febrilment. I allí darrere resta dreta la glaçada Èlia, recolzada contra la finestra, immòbil, com si el fred l’hagués petrificat..."

UN MÓN ENCANTADOR

"En Boi Encantador caminava per la rambla del poble, amb una maleta de rodes, arrossegant-hi tota una vida a dins. A la mà que li quedava lliure, escanyava un telèfon mòbil que treia fum, de tant enviar senyals a un amic que se li acumulaven els missatges de veu perduts..."

PERFECCIÓ

"Cada dia a la mateixa hora sonava un despertador. Inútilment. Col·locat estratègicament sobre la taula, entre muntanyes de carpetes amb papers indesxifrables, tots ells ordenats alfabèticament, numèricament, per mides, per dates o versions. Posicionat ni massa lluny ni massa a prop, per poder-lo guaitar ràpid, sense perdre de vista la pantalla d’un ordinador que no sabia què era estar apagat. I allà, formant part de l’escriptori i del seu ordre impecable, hi vivia asseguda la Jana Atrafegada..."

Descarrega les primeres pàgines del llibre